Aprendre al llarg de la vida

«Cal estudiar sempre», em va dir Pau Casals. 
Explica Ricard Masó a l'entrevista del Punt Avui.

Us recomano que llegiu...

Connecta't per aprendre
Aprenentatge social i personalitzat
de Jordi Jubany

Tinc esperança

... perquè sé que aviat naixeran noves flors

Pensem-hi?

"Els homes perden la salut per acumular diner i després perden el diner per recuperar la salut.
I per pensar massa en el futur, obliden el present.
Viuen com si mai haguessin de morir i moren com si mai haguessin viscut"
Dalai Lama

Bon Any 2013

Catalunya i Espanya

Us recomano que cliqueu i feu atenció:

http://vimeo.com/24457023 anglès


http://vimeo.com/25245089 subtitulat

Sense comentaris.

Records d'estiu

Any rera any vaig "acumulant" joventut. Ara, les persones jubilades no són persones retirades, ni persones grans, ara són persones amb joventut acumulada. Es digui com es digui... els anys hi són.

Ara mateix, al arribar l'estiu, recordo quan anàvem a escola fins el 15 de juliol.

Recordo quan el meu pare, amb la camioneta, ens portava a la platja, una platja quasi deserta. Anàvem a "les dues platges" davant de les ruïnes d'Empúries, a Llafranch o Calella.

Tot molt bucòlic, però també recordo quan anàvem a arrencar les faves a les 5 del matí perquè hi havia humitat i així no rascaven als braços, o quan anàvem a arrencar patates a les 3 de la tarda perquè feia tanta calor que els mosquits no tenien ni esma per picar.

La Festa Major, el 15 d'agost, diada en què estrenàvem el vestit d'estiu per anar, casa per casa, a passar l'hora del dinar, el cistellet de la Mare de Déu. Ara, en aquesta diada, les botigues estan cansades de fer rebaixes. És clar, abans ens feia els vestits la modista. La "Selu" de Cal Ferrer, la Lola de Verges, ...  Un altre record és per la cuinera. A casa, hi venien tants convidats, familiars i amics, que necessitàvem una cuinera que ajudés a l'àvia i a la mare. La que recordo amb molta estima és a la Teresa de Can Pellicer de Bellcaire. La Teresa que feia un "platillo" excel·lent, que fins i tot en Ferran Adrià es llepava els dits!

Tots aquests records no els recordo amb nostàlgia, només m'agradaria i desitjo que la meva néta pugui recordar, amb tant d'orgull, els seus records d'infància.

Serà veritat?

Segurament moltes persones que llegireu aquestes ratlles pensareu que és una anàlisi de la realitat molt simple. D'acord, no us porto la contraria, però permeteu-me que ho expliqui:

En aquests moments el Govern Central està tant convençut que aconseguirem la independència i que no hi tenen res a fer, que ja han començat a actuar.
Ells saben que l'aïllament d'un país és la millor arma, per tant, ens estan aïllant i sinó, perquè:
- han tancat la companyia aèria SPANAIR (catalana) i han creat IBÈRIA EXPRÉS (estatal)?.
- tenim destrossades i abandonades les vies de comunicació, carreteres i vies de tren, de manera que ho tinguem de refer tot de nou, nosaltres solets.
- pel contrari han fet passar la línia d'alta tensió, ara que encara tenen poder aquí, perquè si s'hagués de construir després, no ho aconseguirien.
- el Govern català vol optar pel transvasament del Roïna perquè sap que quan siguem independents ens tallaran l'aigua de l'Ebre.
- Per què podem veure totes les TVns internacionals i no podem veure les autonòmiques? Pot ser no interessa que els catalans sapiguem lo bé que viuen els espanyols?
- Resulta que el Gasoducte que estan construint a Catalunya, quan arribin a Hostalric, el pararan per fer el del País Basc.

La única cosa que em fa dubtar d'aconseguir la independència és el Barça. Renunciarà a jugar contra el Madrid? Estarà d'acord, el Club i els seguidors, a jugar contra el Girona, el Llagostera, el Tarragona,...?

Us convido a afegir més raons:
- "El Congrés tanca la porta a més inversió a Catalunya" EL PUNT AVUI, Política, p. 22

- "El Prat, així no anem enlloc" DIARI ARA, Tema del dia, p. 4-8

Han obert els ulls

 Aquesta setmana han obert els ulls i m'han recordat un poema de Montserrat Vayreda:


LA CASA ERA TRISTA


Si la casa era trista,
des d'avui em somriu,
perquè les flors que em portes
duen el sol a dins.


Tinc l'or de la mimosa,
la claror dels jacints,
els brancs de primaveres
que brillen com robins.


No em cal sortir de casa,
per veure-ho tot florit,
perquè les flors que em portes
l'han tornada un jardí.

Any Nou 2012

GIRONA A LA TARDOR

GIRONA A LA TARDOR
Poema de Josep M. de Segarra, dit per Mateu Ciurana

Ser o no ser espanyol

Com deia Josep M. Nadal al setmanari Presència del 17 al 23 de març del 2006: "si a mi l'Estat Espanyol m'assegurés, com a Estat, la meva identitat catalana i, per tant, la meva llengua i la meva cultura, no em faria res ser espanyol". Ho comparteixo totalment.

Canal 10 Empordà

M'ha semblat que una bona classe de formació pot ser escoltant a l'Arcadi Oliveres
Aquesta conferència va tenir lloc a l'Escala, fa nou mesos, dins el cicle: Diàlegs a la biblioteca. Es va emetre pel Canal 10 Empordà. Fa uns dies es va tornar a emetre i encara és vigent, potser massa.
Necessitem persones, com l'Arcadi Oliveres, que ens parlin de manera clara i entenedora.
Gràcies Arcadi per la teva classe d'economia a l'avast.

TREBALL PENDENT d'alguns polítics

Avui, com a ciutadana responsable que intento ser, he connectat TVGi per seguir tota la cerimònia de presa de possessió del nou Consistori Gironí.
Després dels obligats formalismes, han començat les intervencions dels caps de llista dels diferents partits presents en el nou Consistori.
Ha començat el representant del partit que fins ahir va tenir la responsabilitat de la Regidoria d’Educació al Consistori de Girona.
Encara ara no he sortit del tot de la sorpresa de veure que pel regidor i, suposo tot el partit, la formació de les persones només sigui “més de 25 anys”. Concretament ha dit “avui les persones necessiten formar-se més de 25 anys”. Es trist i fa reflexionar molt veure que persones que assumeixen responsabilitats tant importants, no sàpiguen que avui, des de tots els països d’Europa està reconegut que l’educació i la formació, millor encara, l’aprenentatge és AL LLARG DE TOTA LA VIDA. Fins i tot, a nivell mundial s’està enviant aquest missatge perquè tots els països del món, facin realitat el dret a l’aprenentatge al llarg de la vida.
Des de fa més de 15 anys (quasi 20), la Comissió Europea i com a conseqüència els Estats, han anat canviant les seves polítiques i els programes cap a l’Aprenentatge al Llarg de la Vida. La UNESCO fins i tot ha canviat el nom de l’antic Institut de la UNESCO per l’Educació per Institut de la UNESCO per a l’Aprenentatge al llarg de la vida.
Desitjaria que els responsables polítics que encara no treballen en aquest sentit, sàpiguen que l’aprenentatge en l’edat laboral és imprescindible, però les persones que han superat aquesta etapa, han de poder formar-se ni que sigui pel plaer de formar-se, ja que és el millor i veritable aprenentatge. Aprendre pel gust d’aprendre, no per necessitat ni obligació.