Cal tenir en compte:
- no hi ha joves fracassats tan sols necessiten més temps que d'altres
- canvien quan poden estudiar alló que els agrada, no alló que estan obligats
- poder treballar d'alló que t'agrada ja és felicitat total
no acomplexem a la joventud, són el resultat del que nosaltres hem fet
Pensem-hi !!!
Ensenyar pensament crític de Bell Hooks
Potser fins i tot hauria de recomanar a tothom, avui, més que mai, hem d'aprendre a tenir pensament crític.
"L'aspecte més estimulant del pensament crític a l'aula és que apel·la a la iniciativa de tothom i convida activament els alumnes a pensar amb passió i a compartir idees amb fervor i ment oberta."
Cada paraula, cada frase, cada pàgina són clau i no et deixen indiferent.
Haver estat pare o mare fa 50 anys o 25, no és el mateix que ser-ho ara, crec que tothom hi està d'acord, però hi ha unes reflexions que vull compartir i que penso que són importants tenir-les en compte per poder respondre millor a la responsabilitat que comporta ser pare o mare:
- tenir fills és aprendre a deixar de tenir-los.
- no són el nostres fills, són fills nostres.
- el més important no és la quantitat d'hores que els dediquem sinó la qualitat.
Ara més que mai sovint parlem d'Europa, però sovint fem servir la paraula Europa sense tenir en compte realment a què ens referim. Cal que tinguem en compte:
2. Europa no és la Unió Europea, és molt més, hi ha països europeus que no formen part de la Unió Europea i això ho sap tothom.
3. Europa és un continent, però molt petit. Fa uns anys en una conferència a la Universitat de Barcelona vaig sentir una reflexió molt interessant: "fixeu-vos si Europa és petita que si obriu un altes a la pàgina del mapa mundi, que normalment ocupa dues pàgines, Europa queda en el "cosit/unió" de les dues pàgines i quasi no es veu". És veritat, Europa és petita al mig de dos grans blocs immensos. Dos blocs al capdavant de les tecnologies i la inteligència artificial, cosa que no són capdavanters ni els estats que formen la Unió Europea ni Europa en general. Em perdut el tren? o la importancia és relativa? Cal que reflexionem sobre aquests punts. Esdevindrem esclaus d'aquests blocs? o sabrem viure estratègicament al mig d'ells?
Som europeus i cal que els nostres valors, sovint menystinguts, ens serveixin per viure de manera més humana, sabent valorar les coses que ens envolten com el paisatge, la natura en general, les petites coses que fan que cada moment sigui diferent, gaudir dels detalls, de l'amistat, del companyerisme, de l'especificitat de cada persona.
Avançar ràpid, per arribar a on? cal? per què? Som un David al mig de dos Goliats però recordem qui va guanyar. No cal correr però no ens adormim, només cal que gaudim de la vida aportant el nostre granet de sorra. Soms petits, però soms grans. Junts avançarem i junts gaudirem de la vida.
Viure de manera confinada o semi-confinada no és fàcil, aprens a organitzar-te de manera diferent, recuperes moltes costums que havies aparcat i tens temps, entre videotrucada o videoconferència, a recordar temps millors. Almenys a mi m'ha servit per recordar temps passats, temps millors, temps amb il·lusió en què tot estava per fer i tot era possible.
Avui recordava el període dels anys 70-80 i he començat a trobar fotografies que m'han portat molts records agradables i que si em permeteu compartiré molt breument:
 |
| Intercanvi CFAs a Sarrià de Ter |
 |
| El grup d'Aventura de l'Empordanet |
 |
| Campament mixt a Arbúcies |
 |
| Al Congrés dels Diputats durant l'Intercanvi amb el CFA de Palomeras - Madrid no podíem ser menys que les 10 dones 😀😀 |
 |
| Moment de comiat del grup d'10 dones cap a Madrid |
A la societat actual hi ha molta discriminació en molts aspectes: situació econòmica, de races, d'origen, ser dona o ser home, ....
Jo personalment, no m'he sentit mai discriminada pel fet de ser dona, en canvi si que he viscut moments de discriminació quan vaig venir a viure a Girona, amb 18 anys, pel fet de ser de poble.
Tampoc estic d'acord amb la "paritat" entre home i dona. Penso que hem de parlar de persones vàlides o no vàlides, tot i que penso que totes les persones són vàlides si tenen la oportunitat de poder estar, fer, alló que els agrada o tenen aptitud.
Repasso i recordo que:
- quan vaig començar el batxillerat en el meu poble, en la meva promoció érem dues noies. En el meu poble estudiar no era cosa només pels nois.
- vaig ser la primera dona a fer classe als nois del Seminari Menor als inicis dels anys70.
- he estat la primera persona que ha estat elegida per representar l'educació d'adults de l'Estat Espanyol a nivell d'Europa i a nivell Internacional.
- he estat la primera persona de l'Estat Espanyol a tenir un reconeixement a nivell internacional per la meva tasca en l'àmbit de la formació d'aduls.
No m'he sentit mai discriminada per ser dona, potser perquè m'he mogut en l'àmbit educatiu que sempre s'ha vist un àmbit professional a on majoritàriament hi ha dones.
He tingut molta sort en l'àmbit professional al descobrir la Formació d'Adults. Era un moment en què tot estava per fer, tot era possible i la il·lusió ens empenyia a avançar tot i els errors comesos al llarg dels anys i que m'han servit no per desilusionar-me, sinó per reflexionar i avançar.
Un record inoblidable va ser quan fent de mestra al CFA de Sarrià de Ter, 11 dones vàrem anar a visitar el Congrés de Diputats a Madrid. Ens varen dir que érem el primer Centre de Formació d'Adults, de tot Espanya, que visitàvem el Congrés de Diputats.
Com he dit, penso que el més important és poder treballar en alló que t'agrada, que hi creus, he renunciat a moltes propostes de càrrecs, perquè penso que cada persona ha de saber estar en el lloc que li correspon i que hi pot aportar alguna cosa que faciliti una societat millor. No he buscat mai cap càrrec, ni reconeixement, simplement he intentat gaudir del que faig i fer gaudir-ne als demés.
El que més em preocupa és que hi hagi persones que no puguin gaudir de la seva professió. Penso que els docents hem d'ajudar a les persones a que puguin descobrir realment quina és la professió a la que hi poden gaudir i aconseguir-ho.
El meu desig és que tothom pugui gaudir treballant i treballar per gaudir.
Va ser una de les primeres persones que vaig alfabetitzar però jo només el vaig ensenyar a llegir i escriure, ell, una persona analfabeta però molt sabia, em va ensenyar molt. No oblidaré mai les seves reflexions, els seus consells, la seva manera d'educar als seus fills que, tant com ell, la seva dona i els seus fills varen ser estudiants al CFA de Sarrià de Ter.
Mariano sempre et portaré dins el meu record.
