Traductor

dijous, 25 de febrer de 2021

Tenir anys, tenir records

Viure de manera confinada o semi-confinada no és fàcil, aprens a organitzar-te de manera diferent, recuperes moltes costums que havies aparcat i tens temps, entre videotrucada o videoconferència, a recordar temps millors. Almenys a mi m'ha servit per recordar temps passats, temps millors, temps amb il·lusió en què tot estava per fer i tot era possible.

Avui recordava el període dels anys 70-80 i he començat a trobar fotografies que m'han portat molts records agradables i que si em permeteu compartiré molt breument:

1. El maig del 1968 vaig fer de monitora al casal d'estiu a La Tallada d'Empordà, el meu poble de naixement. Amb un grup de joves vàrem crear el "Grup d'Aventura" i en una de les "aventures" vàrem decidir que la zona de l'Empordà entre la carretera de Viladamat i la de Parlavà i entre la via del tren de Sant Jordi Desvalls i l'Estartit en diríem l'Empordanet, perquè no ens sentíem ni de l'Alt ni del Baix Empordà i la capital seria Torroella de Montgrí. Per aquest motiu el local social actual de La Tallada es diu "l'Empordanet".

2. L'estiu del 1970 vàrem organitzar el primer campament mixt de les Comarques de Girona.... o potser de Catalunya o de tot l'Estat. Va ser a Arbúcies, ens venien a veure altres monitors i professors per saber com anava. Era una novetat que ens hi va donar suport el Bisbat de Girona, ara, quan hi penso, em sembla increïble. 

3. Dues activitats inèdites fent de mestra a l'Escola d'Adults de Sarrià de Ter, varen ser: 
a) 1982 - Vàrem ser el primer Centre de Formació d'Adults d'Espanya que va anar a visitar el Congrés de Diputats a Madrid. Això és el que ens varen dir allà. Érem 11 dones, algunes era la primera vegada que sortien sense el marit.
b) 1985 - Intercanvis entre Escoles d'Adults de diferents Comunitats Autònomes: Saragossa (Cuarte de Huerva), Granada (1986), Madrid (1987), Astúrias, País Basc, Mallorca... 

Desitjo que vinguin temps millors i que els joves d'avui puguin tenir records meravellosos com tinc jo. Endavant !!!

Intercanvi CFAs a Sarrià de Ter
El grup d'Aventura de l'Empordanet
Campament mixt a Arbúcies


Al Congrés dels Diputats durant l'Intercanvi
amb el CFA de Palomeras - Madrid
no podíem ser menys que les 11 dones 😀😀

 
Moment de comiat del grup d'11 dones cap a Madrid
           



dissabte, 13 de febrer de 2021

Gaudir treballant o treballar per gaudir

 A la societat actual hi ha molta discriminació en molts aspectes: situació econòmica, de races, d'origen, ser dona o ser home, ....

Jo personalment, no m'he sentit mai discriminada pel fet de ser dona, en canvi si que he viscut moments de discriminació quan vaig venir a viure a Girona, amb 18 anys, pel fet de ser de poble. 

Tampoc estic d'acord amb la "paritat" entre home i dona. Penso que hem de parlar de persones vàlides o no vàlides, tot i que penso que totes les persones són vàlides si tenen la oportunitat de poder estar, fer, alló que els agrada o tenen aptitud.

Repasso i recordo que:

-  quan vaig començar el batxillerat en el meu poble, en la meva promoció érem dues noies. En el meu poble estudiar no era cosa només pels nois.

- vaig ser la primera dona a fer classe als nois del Seminari Menor als inicis dels anys70.

- he estat la primera persona que ha estat elegida per representar l'educació d'adults de l'Estat Espanyol a nivell d'Europa i a nivell Internacional.

- he estat la primera persona de l'Estat Espanyol a tenir un reconeixement a nivell internacional per la meva tasca en l'àmbit de la formació d'aduls.

No m'he sentit mai discriminada per ser dona, potser perquè m'he mogut en l'àmbit educatiu que sempre s'ha vist un àmbit professional a on majoritàriament hi ha dones. 

He tingut molta sort en l'àmbit professional al descobrir la Formació d'Adults. Era un moment en què tot estava per fer, tot era possible i la il·lusió ens empenyia a avançar tot i els errors comesos al llarg dels anys i que m'han servit no per desilusionar-me, sinó per reflexionar i avançar.

Un record inoblidable va ser quan fent de mestra al CFA de Sarrià de Ter, 11 dones vàrem anar a visitar el Congrés de Diputats a Madrid. Ens varen dir que érem el primer Centre de Formació d'Adults, de tot Espanya, que visitàvem el Congrés de Diputats. 

Com he dit, penso que el més important és poder treballar en alló que t'agrada, que hi creus, he renunciat a moltes propostes de càrrecs, perquè penso que cada persona ha de saber estar en el lloc que li correspon i que hi pot aportar alguna cosa que faciliti una societat millor. No he buscat mai cap càrrec, ni reconeixement, simplement he intentat gaudir del que faig i fer gaudir-ne als demés. 

El que més em preocupa és que hi hagi persones que no puguin gaudir de la seva professió. Penso que els docents hem d'ajudar a les persones a que puguin descobrir realment quina és la professió a la que hi poden gaudir i aconseguir-ho.

El meu desig és que tothom pugui gaudir treballant i treballar per gaudir.