A la societat actual hi ha molta discriminació en molts aspectes: situació econòmica, de races, d'origen, ser dona o ser home, ....
Jo personalment, no m'he sentit mai discriminada pel fet de ser dona, en canvi si que he viscut moments de discriminació quan vaig venir a viure a Girona, amb 18 anys, pel fet de ser de poble.
Tampoc estic d'acord amb la "paritat" entre home i dona. Penso que hem de parlar de persones vàlides o no vàlides, tot i que penso que totes les persones són vàlides si tenen la oportunitat de poder estar, fer, alló que els agrada o tenen aptitud.
Repasso i recordo que:
- quan vaig començar el batxillerat en el meu poble, en la meva promoció érem dues noies. En el meu poble estudiar no era cosa només pels nois.
- vaig ser la primera dona a fer classe als nois del Seminari Menor als inicis dels anys70.
- he estat la primera persona que ha estat elegida per representar l'educació d'adults de l'Estat Espanyol a nivell d'Europa i a nivell Internacional.
- he estat la primera persona de l'Estat Espanyol a tenir un reconeixement a nivell internacional per la meva tasca en l'àmbit de la formació d'aduls.
No m'he sentit mai discriminada per ser dona, potser perquè m'he mogut en l'àmbit educatiu que sempre s'ha vist un àmbit professional a on majoritàriament hi ha dones.
He tingut molta sort en l'àmbit professional al descobrir la Formació d'Adults. Era un moment en què tot estava per fer, tot era possible i la il·lusió ens empenyia a avançar tot i els errors comesos al llarg dels anys i que m'han servit no per desilusionar-me, sinó per reflexionar i avançar.
Un record inoblidable va ser quan fent de mestra al CFA de Sarrià de Ter, 11 dones vàrem anar a visitar el Congrés de Diputats a Madrid. Ens varen dir que érem el primer Centre de Formació d'Adults, de tot Espanya, que visitàvem el Congrés de Diputats.
Com he dit, penso que el més important és poder treballar en alló que t'agrada, que hi creus, he renunciat a moltes propostes de càrrecs, perquè penso que cada persona ha de saber estar en el lloc que li correspon i que hi pot aportar alguna cosa que faciliti una societat millor. No he buscat mai cap càrrec, ni reconeixement, simplement he intentat gaudir del que faig i fer gaudir-ne als demés.
El que més em preocupa és que hi hagi persones que no puguin gaudir de la seva professió. Penso que els docents hem d'ajudar a les persones a que puguin descobrir realment quina és la professió a la que hi poden gaudir i aconseguir-ho.
El meu desig és que tothom pugui gaudir treballant i treballar per gaudir.