Traductor

dimecres, 24 d’agost del 2016

Recordant en Narcís Jordi i la Mercè

Per més optimistes i positius que siguem, al llarg dels anys ensopeguem amb moments difícils. En un dels moments difícils de la meva vida en Narcís Jordi i la Mercè em varen posar a les meves mans un poema de la Montserrat Vayreda que tot seguit comparteixo amb tots vosaltres:

Si tens una hora de sol

Si tens una hora de sol,
si tens una flor que et mira,
no et recordis de l’hivern
ni et recordis de l’espina.

Si tens un llibre a les mans,
si tens una veu amiga,
no pensis en el després;
viu el goig de cada dia.

Si un record et dóna llum,
si no et falta companyia,
veuràs madurar els teus anys
com grans de blat dins l’espiga.

Si trobes el teu camí
i si sembres alegria,
aniràs sempre endavant
veient com fruita la vida.

               IRISACIONS
               Montserrat Vayreda

dimarts, 23 d’agost del 2016

Un amic, un mestre

Ahir, des de molts mitjans informatius em va arribar, com a moltíssimes altres persones, la notícia de que en Narcís Jordi ja no està entre nosaltres..... o potser sí que hi continua estan, perquè així com la Mercè Huerta hi continua amb records de moments compartits i amb les seves pintures, ell hi estarà sempre sobretot amb els seus escrits.
La Junta dels Amics del Md'A, del que n'havia estat President, ens va enviar un missatge a tots els socis, acompanyat d'un dels seus escrits.
A continuació us l'adjunto perquè penso que us agradarà gaudir-ne com ho he fet jo:

«És un cas curiós: els catalans, per expressar alhora el record i el desig d'una persona o d'una cosa, hem fet créixer tres mots nascuts d'una mateixa arrel: enyor, enyorament i enyorança. El català, com s'ha dit, és un animal que s'enyora, propici a allò que Carles Riba anomenava “l'esclat sempre imminent de l'enyor”. Ho va dir solemnement Jacint Verdaguer: “Dolça Catalunya, / pàtria del meu cor, / quan de tu s'allunya / d'enyorança es mor.” I Pere Quart va esmenar-li la plana amb la famosa quarteta que dóna a l'enyorament un sentit positiu: “Avui en terra de França / i demà més lluny potser, / no moriré d'enyorança, / ans d'enyorança viuré.” I és que la paraula enyorança, significativament, rima amb recança i també amb esperança: recança de no tenir el bé desitjat i esperança de tornar-lo a tenir.»

Narcís-Jordi Aragó, “Enyor, enyorament, enyorança” (El Punt, 16 d’abril de 2012).

dimarts, 9 d’agost del 2016

EL PUNT AVUI, avui

El dia 4 d'agost d'enguany en Joan Ferrerós a Tribuna del Punt Avui i, amb el títol L'Emporda-net, límits  em posava les coses fàcils perquè reaccionés, i avui han publicat la meva reacció a El lector escriu.
Estic molt satisfeta per la reacció d'alguns familiars i amics. Uns diuen que "com a màxim l'Empordanet és una comarca sentimental", d'altres diuen que el territori que jo defineixo "és més correcte anomenar-lo Baix-Ter", d'altres estan d'acord amb mi, ... del que sí estic segura, em consta, és que hi haurà qui es llegirà l'obra de Pla, el nou llibre d'Adrià Pujol i/o es mirarà el vídeo