Per
més optimistes i positius que siguem, al llarg dels anys ensopeguem amb moments
difícils. En un dels moments difícils de la meva vida en Narcís Jordi i la Mercè em varen posar a les
meves mans un poema de la Montserrat Vayreda
que tot seguit comparteixo amb tots vosaltres:
Si tens una hora de sol
Si tens una hora de sol,
si tens una flor que et mira,
no et recordis de l’hivern
ni et recordis de l’espina.
Si tens un llibre a les mans,
si tens una veu amiga,
no pensis en el després;
viu el goig de cada dia.
Si un record et dóna llum,
si no et falta companyia,
veuràs madurar els teus anys
com grans de blat dins l’espiga.
Si trobes el teu camí
i si sembres alegria,
aniràs sempre endavant
veient com fruita la vida.
IRISACIONS
Montserrat Vayreda