Des de l’inici del curs escolar
estem vivint uns moments molt conflictius i contradictoris en l’àmbit de l’educació,
tothom ja sap de què parlo.
Massa sovint em pregunto de què
va servir tot el treball que varem
portar a terme en els anys 70 del segle
passat. Què hem fet malament perquè ens trobem en el que ara ens trobem?. Suposo
que hem d’acceptar que la vida no és progrés sinó que són cercles que es van repetint,...
no sé...
Jo, com moltes famílies varem
lluitar perquè els nostres fills poguessin aprendre i estudiar en català i no
en la llengua imposada artificialment, com ho varem fer nosaltres; però ara
ens podem trobar que els nostres néts hagin d’estudiar en una altra llengua, no
imposada políticament però si econòmicament, l’anglès.
Qui més que jo pot parlar de la
necessitat de dominar l’anglès i els problemes que comporta no dominar-lo. Animo a
tothom, joves i grans a aprendre l’anglès perquè, malauradament, amb el català,
castellà i francès no es va gaire enlloc.
Ara..., no ens passem.
He observat que en diferents
centres de formació que s’està imposant l’anglès de manera barroera, es fan
assignatures com les socials, la gimnàstica o les ciències, en anglès i la
única explicació és: cal que els estudiants dominin l’anglès i l’únic
professorat que domina “una mica” l’anglès són el professor d’història, de
ciències o de gimnàstica...
Els nostres fills no poden
estudiar en català! Potser que ens ho fem mirar!
La única manera de dominar l’anglès
és fent assignatures en anglès?
No seria millor poder estudiar en
català i dominar l’anglès o altres idiomes, organitzant grups de conversa,
en grups reduïts, per debatre temes d’interès i/o actuals? Hi ha moltes maneres
per aprendre i dominar l’anglès i això ho sabem tots.
JO VAIG LLUITAR PERQUÈ ELS MEUS
FILLS POGUESSIN ESTUDIAR EN CATALÀ, espero no haver de tornar a
lluitar PERQUÈ ELS NÉTS TAMBÉ HO PUGUIN FER.
És que el català està predestinat
a morir?