La meva néta té quatre anys, parla català i francès sense dificultat atès que el seu pare és català i la seva mare francesa. Fa unes setmanes ella estava jugant amb uns nens i al acomiadar-se vaig sentir que els deia “adios”, jo, estranyada, li comento “per què els has dit adios” i ella em respon, “és que són castellans, a l’escola hi ha nens que parlen castellà i ho diuen així”. A l’escola també estudien anglès. Un dia que em tocava fer d’àvia (amb molt de gust), es va posar a mirar una pel·lícula. De cop m’adono que no l’escoltava en català i li comento “ja te n’has adonat que la pel·lícula l’escoltes en portuguès?” i em respon, “és igual, hi ha moltes paraules iguals al català”. Amb la seva tia, que és professora de rus, s’acomiaden en rus. Total, amb quatre anys, distingeix 6 idiomes.
L’esperança que tinc en els infants d’avui, és que parlaran tants idiomes que ja no caldran quotes ni percentatges d’aprenentatge d'una o altra llengua, no haurem d’omplir pàgines i més pàgines dels diaris, ni hores i hores en els mitjans de comunicació parlant de si es margina o no un idioma. Tots s’entendran, no serà una Torre de Babel, sinó que haurà arribat, realment, la “normalització lingüística”.
ESPERANÇA / ESPOIR / ESPERANZA / HOPE / ESPERANÇA / НАДЕЖДА