Ara mateix, al arribar l'estiu, recordo quan anàvem a escola fins el 15 de juliol.
Recordo quan el meu pare, amb la camioneta, ens portava a la platja, una platja quasi deserta. Anàvem a "les dues platges" davant de les ruïnes d'Empúries, a Llafranch o Calella.
Tot molt bucòlic, però també recordo quan anàvem a arrencar les faves a les 5 del matí perquè hi havia humitat i així no rascaven als braços, o quan anàvem a arrencar patates a les 3 de la tarda perquè feia tanta calor que els mosquits no tenien ni esma per picar.
La Festa Major, el 15 d'agost, diada en què estrenàvem el vestit d'estiu per anar, casa per casa, a passar l'hora del dinar, el cistellet de la Mare de Déu. Ara, en aquesta diada, les botigues estan cansades de fer rebaixes. És clar, abans ens feia els vestits la modista. La "Selu" de Cal Ferrer, la Lola de Verges, ... Un altre record és per la cuinera. A casa, hi venien tants convidats, familiars i amics, que necessitàvem una cuinera que ajudés a l'àvia i a la mare. La que recordo amb molta estima és a la Teresa de Can Pellicer de Bellcaire. La Teresa que feia un "platillo" excel·lent, que fins i tot en Ferran Adrià es llepava els dits!Tots aquests records no els recordo amb nostàlgia, només m'agradaria i desitjo que la meva néta pugui recordar, amb tant d'orgull, els seus records d'infància.
