
Quaderns d'Educació Contínua.
Associació TAREPA (País Valencià) Revista TER (Portugal)
Aprendre al llarg de la vida. La clau està en sentir curiositat, tenir il·lusió per saber més. No podem ser conformistes.
«És un cas curiós: els catalans, per expressar alhora el record i el desig d'una persona o d'una cosa, hem fet créixer tres mots nascuts d'una mateixa arrel: enyor, enyorament i enyorança. El català, com s'ha dit, és un animal que s'enyora, propici a allò que Carles Riba anomenava “l'esclat sempre imminent de l'enyor”. Ho va dir solemnement Jacint Verdaguer: “Dolça Catalunya, / pàtria del meu cor, / quan de tu s'allunya / d'enyorança es mor.” I Pere Quart va esmenar-li la plana amb la famosa quarteta que dóna a l'enyorament un sentit positiu: “Avui en terra de França / i demà més lluny potser, / no moriré d'enyorança, / ans d'enyorança viuré.” I és que la paraula enyorança, significativament, rima amb recança i també amb esperança: recança de no tenir el bé desitjat i esperança de tornar-lo a tenir.»Narcís-Jordi Aragó, “Enyor, enyorament, enyorança” (El Punt, 16 d’abril de 2012).